SÓC DE POBLE

Ser ciutadà del món vol dir... no ser d'enlloc? Penso en un roure. Deu haver arrelat en algun indret concret. I d'aquest lloc n'obté la substància mineral -aigua inclosa, és clar- que necessita per créixer i sobreviure. Gràcies a les arrels també obtenim els nutrients necessaris -afectius, lingüístics, socials...- per créixer i obrir-nos al món. Estàvem parlant, la meva filla i jo, d'aquest tema..., mentre passejàvem a entrada de fosc per la carretera poc transitada i envoltada de bosc que, des del davant de l'església del Brull, baixa en direcció sud-oest. Els boscos que s'estenen per aquí i allà m'han brindat aquesta metàfora. Potser resulta poc original, però...

Sóc pobletà de Tona. Les arrels són un vincle amorós.