"Viure i comprovar interiorment la veritat dels eixuts llibres de text." He manllevat aquesta frase d'una novel·la molt interessant: El mar, de Blai Bonet. La separaré de la reflexió de caràcter teològic que la contextualitza, i em quedaré amb les veritats pedagògiques que ara se'n desprenen, atès que, si no copio més paraules, sembla que diversos contextos li escaiguin.
Per aprendre cal viure, és necessari. Però interioritzant les vivències. Fent-les vertaderes. No serveixen de res ni els cursos ni els viatges si no hi ha un esforç interior. Voluntari i fecund.
Els llibres de text poden resultar eixuts (els mestres que fan d'intermediaris d'ofici entre el text i les orelles dels deixebles sense afegir-hi gaire res més... engrandeixen la superfície d'aquesta eixutesa). Però paradoxalment els llibres -sobretot quan no són de text- tenen la capacitat de conduir-nos, en un joc de coincidències, cap a la vivència vertadera. Cap a la veritat. Potser millor: cap a certes veritats. Personals i difícilment transferibles.
0 comentaris:
Publica un comentari