Gràcies a la llum que de rebot ens il·lumina, hem passejat pels afores de Tona. Carrer Nou amunt, fins al bosc del Pi Tort. La claror de la lluna acompanya i genera ombres travesseres i allargades. Prop del rec que deu separar termes municipals veïns hi ha alguns arbres enormes. Els veig enlairats i negres. Potser són pollancres. Tal vegada, salzes. Després de la costa del Pi Tort, on els plans s'expandeixen enllà, hem decidit girar cua. M'agrada molt entrar -o retornar- a Tona pel carrer Nou. Queda molt clar on és que acaben els camps i comença la població. La mirada acarona, necessàriament, les cases del XVIII que formen una de les dues galtes, poc rectes, d'aquest carrer. De planta baixa i pis, i obertures sense balcons.
0 comentaris:
Publica un comentari