El carrer Nou, sens dubte, és un dels carrers tonencs amb més personalitat. Encara ara, la part esquerra -a l'esquerra venint de la plaça de l'Hostal- conserva força bé la fesomia del segle XVIII. Aquestes cases s'han de mirar en conjunt, no pas individualment: són edificis de planta baixa i pis, generalment amples de façana, amb portals amb llindes grans, i finestres petites (més petites encara, les que corresponen a les golfes d'alguns d'aquests edificis). Un conjunt interessant i bonic. Amb aquest carrer d'època podem fer dues coses: res i, per tant, permetre que se'n continuï desfigurant la fesomia (a les darreres dècades s'hi han aixecat algunes cases que malden per trencar-ne l'harmonia), o bé esforçar-se a conservar-lo. Evidentment, recolzo aquesta segona opció. Prohibir poc, però actuar en positiu i afavorir el manteniment d'aquest conjunt d'arquitectura popular. Però, si faig cas del catàleg de béns a protegir del POUM, l'opció oficialment preferida deu ser la primera. Encara més: no hi ha cap edifici del carrer Nou valorat, en aquest catàleg! Ni tan sols els elements més destacables de la casa conservada més antiga (és del segle XVI) del nucli de població actual!
Per equilibrar adequadament les necessitats de canviar i conservar, caldran uns quants anys, a Tona. Si no es demostra el contrari, no hi veig la mateixa sensibilitat que en altres llocs. Un exemple prou il·lustratiu: manin els uns o manin els altres, mai no hem disposat d'una regidoria de Patrimoni, o bé, si es vol, de Cultura i Patrimoni, sense donar per suposat que les qüestions de patrimoni ja queden incloses dins de Cultura (o, pitjor encara, dins de Cultura i Festes).
0 comentaris:
Publica un comentari