FA VINT ANYS

Fa vint anys era diumenge. Faltaven alguns mesos per al naixement de la nostra filla. Després de dinar, poc abans d'agafar el cotxe i anar prop de Sant Cugat de Gavadons, per passejar sota els arbres tardorals i parlar de la filla que imaginàvem més que coneixíem, vam posar la ràdio i vam sentir, casualment, que Montserrat Roig havia mort. No me'n sabia avenir. Em va costar bastant d'acceptar que aquells escrits tan plens d'humanitat i de vida havien quedat, d'alguna manera, orfes. He de confessar que, de Montserrat Roig, m'agradaven i m'agraden molt els articles d'opinió. Després del passeig d'aquella tarda, amb alguna llàgrima barrejada amb les gotes d'humitat que les fulles grogues i ocres retenien, mesos més tard, va néixer la nostra filla. Avui ella m'ha recordat que podia escriure quatre ratlles en recordança de Montserrat Roig. No m'ha costat gens de fer-li cas. De la seva generació, hi deu haver poques noies o nois que hagin llegit tantes pàgines de Montserrat Roig com ella. Que n'hagin gaudit sincerament. No, no m'ha costat gens de fer-li cas. Anys enrere vaig intentar que la biblioteca dels Hostalets de Balenyà portés el nom de l'escriptora, periodista, assagista..., ja que -entre altres mèrits- la seva família hi havia estiuejat, en aquest poble veí de Tona. La meva proposta no va reeixir. Però, tossut, continuo aprofitant alguna escaiença per -d'una manera més o menys pública- recordar-la.