Una paraula catalana que, sorprenentment, està essent substituïda és el determinant cap. Aquests darrers mesos, en la parla de diversos alumnes (fins i tot de famílies catalanoparlants), m'hi he hagut de fixar massa vegades. Si abans, per exemple, l'atabalament va esdevenir "agobio", els embolics, "lios" i, de retruc, els busca-raons, "liantes"..., ara sintagmes com aquests malden per esdevenir habituals en zones dialectals on el pronom ningú mai no havia generat cap tipus de derivat: "ningun exercici", "ninguna paraula"...
Avui que podem estudiar la llengua catalana en escoles i instituts, potser hauríem de ser més curosos amb el que diem i escrivim. I penso sobretot en les persones amb algun tipus de responsabilitat. Docents, regidors, comunicadors... La descurança ens porta per la drecera funesta de la destrossa de la llengua. I no hi tenim cap dret, a seguir per aquest viarany! Destrossem la llengua si, per desconeixement i manca de consciència, tot ben barrejat, d'una manera constant incorporem paraules, sentits figurats, expressions... del castellà, com si el nostre idioma fos de segon nivell, una romanalla inútil, i ja hagués perdut la capacitat d'explicar el món i de reconstruir-se de debò. Com si hagués esdevingut socialment estèril.
En aquest moment, si necessités acomiadar-me d'algun hipotètic lector ho faria, potser, amb un a reveure o un adéu, que fan innecessari l'"ens veiem" que algú, calcant l'estructura castellana corresponent, deu considerar més modern. Collonades!
0 comentaris:
Publica un comentari