NOMS I POBLE

Anit vaig portar a casa, des de Vic, on havien estat assajant els pastorets, unes companyes de la meva filla. Vaig tenir feinada per saber que a una d'elles l'havia de deixar al carrer Sant Andreu. Em va donar de referència un nom d'establiment comercial que, a Tona, genera força ambigüitats: el Castell. Qualsevol persona que conegui aquest poble sap que el turó del Castell és un dels indrets més estimats, i que -per tant- el nom de Castell ha estat utilitzat per empreses, entitats..., que fins i tot una escola pública se'n diu (i, potser per raó de la dedicació professional, aquest centre escolar era el lloc que tenia al cap, precisament, fins que no vaig obtenir una segona pista més clara). Les quatre noies van confessar que no sabien els noms de gaires carrers del poble.

Aquests noms, siguin oficials o siguin populars, han de permetre identificar de manera fàcil els llocs als interlocutors (o sigui, a tota mena d'interlocutors). Han de facilitar la comunicació. Podem relacionar espais públics amb edificis o punts importants i singulars que hi hagi (per exemple, em sembla molt correcte parlar del carrer del Camp de les Lloses o de la baixada de la Biblioteca), però no sé si la solució que tothom hagi de tenir clar on cal anar per trobar cert bar, certa botiga d'informàtica... és prou efectiva perquè persones de diverses generacions i interessos ens entenguem (a més, comença a ser un poble gran, Tona, i té força bars i establiments comercials).

La meva filla em deia que, sense saber el nom (l'oficial), ja s'entenen, atès que el poble és un lloc caminat, de coneixement pràctic. Jo li replicava que, al llarg de la vida (uns trenta anys més de tonenc que ella -i no ho dic pas com a mèrit, ja que no ho és), he tingut molt sovint la necessitat d'identificar vies públiques amb algun  nom que hi correspongui (i els noms populars em semblen tan interessants com els oficials -o potser més i tot). I, si bé els noms no fan la cosa, sí que l'ajuden a conèixer: en aquest cas, ajuden a conèixer el poble.