Parlant amb la gent gran, t'adones que als pobles el temps s'organitza a partir d'alcaldes i rectors. Per exemple: tal cosa es va fer en l'època del senyor Pepitu, o bé, allò altre es va iniciar quan hi havia mossèn Anton. En algun cas, també serveixen de referència temporal els metges i els mestres. En canvi, hi ha conceptes que els historiadors utilitzen bastant, com el de dècada, que la gent gran pràcticament ignora.
Durant molt de temps, els rectors, doncs, han estat punts de referència inqüestionables per a molts habitants de localitats petites. I per a la vida col·lectiva, ja que una part important del dia a dia tenia relació, directa o indirecta, amb la parròquia. Això, en aquestes darreres dècades, ha canviat molt... per sort. I ho considero una sort per dues raons: perquè significa que als pobles ara hi ha més agents dinamitzadors que abans, i perquè crec que la influència de l'Església (que no vol dir de tots els representants de l'Església, és clar!) ha resultat, almenys en alguns aspectes educatius i morals importants que encara servo o servem en la memòria, nociva. És el meu punt de vista; n'hi ha d'altres.
Aquests darrers dies, a Tona hi ha hagut relleu a la rectoria. Potser no representa un canvi de referència, un canvi d'època, per al poble, però reconec que és un fet de certa importància local. I, si pogués triar, com a tonenc, no pas com a feligrès (que no m'hi considero), m'agradaria que la gestió parroquial es dugués a terme a partir de la comprensió (o, si es vol, des de l'empatia i el sentit comú). Quan aquest tipus de tarannà s'ha imposat, els resultats -humanament parlant- han estat positius.
0 comentaris:
Publica un comentari